Una llarga espera per coses senzilles

Jo he viscut una mica de tot a Segur. Part de la meva juventud, moments de gresca i diversió i, aquests últims anys, mentre estaba com presidenta de l' AVSU, moments molt bons i molt dolents, però compromesos.

Ara toca a la fí un mandat de quatre anys que per a mí no ha estat positiu. Ja no vull fer menció a la manca de diàleg, a la manca d'atenció i a tantes instàncies sense resposta. Parlo de la vivencia com a veïna compromesa i com a persona que volia, que vol, que millorin coses al municipi.

Vaig deixar l' AVSU per coherència, quan em vaig apropar a la UAM, que va ser una gran equivocació; alguns ho van criticar dient que la meva idea des del principi era entrar a fer política. No és cert, ni molt menys. Però no ho discutiré mai amb qui no vol escoltar així que ja no forma part de les meves preocupacions.

En canvi sí que penso que després del que he vist aquests quatre anys han de canviar moltes coses. Però no parlaré de les grans, que ara no diria que són les més importants. Parlo de les petites coses, que sí que ho són.

Just al restaurant davant de casa s'ha anat fent malbé tota la vorera pel fet de que, malgrat que hi ha un senyal ben clar de PROHIBIT APARCAR, allà aparca tothom. Cotxes petits, cotxes grans, 4x4, furgonetes i camions.

Hi ha un costum molt estés a Segur de que els carrers són d'un estrany ús. El vianants van pel carrer i els cotxes per la vorera. Ojo, que tampoc és que hagi mes puesto per fer-ho en molts casos. Peró sempre he pensat que si els carrers fosin d'un sentit, hauria plaça d'aparcament, es regularia el trànsit i no es malmetrien encara més voreres i vorades, que sembla que les hagi esmicolat un tanc.

I ara que diuen que no hi han diners, com a veïna, penso si no seria bo preocupar-se d'arreglar carrers i no de fer invents de gran volada. I potser així el que es vagi arreglant de mica en mica no es tornarà a trencar en quatre dies amb el pes de cotxes i camions.

I si es posen solucions, aleshores sí, res de deixar el cotxe sobre la vorera. Als que manin a partir del maig, com a ciutadana els demano petites coses, senzilles, arreglar els carrers i poder caminar per les voreres, que es vagin arreglant a poc a poc. Que les persones no baxin al carrer i els cotxes no pugin a la vorera. I la espera per aquestes coses petites, senzilles, ha estat molt llarga. Potser massa i tot.