sábado, 23 de mayo de 2009

Incertesa

Quasi be tothom viu en la incertesa de poder mantenir el seu lloc de treball..., comentaris a peu de carrer com ...


- S’hauria de protestar ... - Millor que calli, perquè tal i com estan les coses no me la vull jugar....a dir ...

- Com va tot ? - No em puc queixar de moment ...mantinc el lloc de treball...però hi han certs rumors... que ens fan està molt intranquils.

- Ei! Quant de temps !!!! - Si noi, fem mes hores que un rellotge, i axó rai ! que duri !, el meu fill i la meva dona estan a l’atur !

- Esteu tots be ? – Jo ara mateix vaig de bòlit, tinc reunió amb el comitè, ja veurem, ja veurem, adéu !

- Anem a fer un cafetó ? – Ja m’agradaria, ja !, però he de fer el torn de vigilància perquè no s’emportin la maquinaria de l’empresa, ens hem organitzat per torns, estem afectats per un ERE (ERO), i no sabem que pot passar, creiem que volen fotra el camp !

I eixís, amb un llarg etc....,incertesa, incertesa per com fer front a un futur immediat, famílies joves que el model après de consum, no és precisament el de estalviar un €, veuen com la terra tremola sota els seus peus..., malgrat que axó no ho arregla al haver estalviat, i els de més edat contemplen amb una impossibilitat glaçadora el retorn al mon laboral...


La petita i mitjana empresa, viu amb un neguit, que es centra amb la seva pròpia supervivència... molts empresaris petits es veuen arrossegats fins hi tot perdent les seves propietats. No es poden fer càrrec... volent o no, de les despeses originades...i tiren pel dret, amb el dret que tenim tots a sobreviure.


Tanmateix també hi ha els que aprofitant la “malentesa” fan neteja..., i posats ha netejar ...netegen fins el nom de l’empresa del país, marxant allà a on el desenvolupament econòmic permeti que la seva producció tingui menys cost !


Quasi be tots estem "vinculats" a la crisi.

2 comentarios:

elbosquefantasma dijo...

Sonia, hoy, como en una familia pase el hijo o su mujer al paro. Es tal la voracidad del Euro, el nivel de deudas, que arrastra no solo a esa familia sino a los padres o suegros que pasan a "Colaborar" para el sostenimiento familiar. Este es parte del drama. Un parado arrastra en su nivel de vida, y bienestar básico a más de un hogar.
En parte por eso no ha reventado el chiringuito patrio. Y por organizaciones que tenían los medios y su obligación era estar vigilantes "Los sindicatos de Clase" pero eso era hace año y medio. Ahora la cosa ya esta rodando cuesta abajo.

Sonia Mirambell dijo...

Aiii!!!, cuándo el mensaje no sea claro y aunado...no obstante el Crahs global lo contendran, que más remedio...cómo dices...igual que a nivel patrio, muuchos implicados ! y muchoo salvador !